COMPOSAR

La composició pretén sumar sense restar.
Correlacionar forces des de la seva complexitat. Dissoldre les identitats en el fragor de la lluita, reconeixent les diferències, abraçant els conflictes, espolsant els privilegis. Posar en connexió la saviesa rural amb les investigacions acadèmiques, fer avenir el sabotatge amb la demanda jurídica, convergir el jovent urbà que no vol la fi del món amb la migrant temporera que pugna pel final de mes, encaixar l'ofici de l'artesà amb les peripècies del hacker, combinar la coneixença de la naturista amb l'empenta de la militant... I, així, bastir una trama de passions, sobiranies i mètodes hàbils per construir les condicions perquè una ofensiva pugui alimentar-se sense extingir-se, establint les solidaritats materials que li permetin sostenir-se.

Ens inspiram en la idea d'una xarxa arrelada. Cada element aporta des del seu coneixement situat a un teixit més gran que no anul·la la seva singularitat i que alhora transcendeix les seves potencialitats particulars. La composició cerca reforçar la dinàmica de lluita, no la pervivència d'interessos i filiacions corporatives. La composició és instrumental i temporal, es dirigeix a un objectiu específic en un espai-temps determinat. Compondre és una cohesió polimòrfica que vol desactivar els intents de dissociació i criminalització per part del Sistema.

Ens il·lustram en la noció de la composició musical. No es tracta d'un front militar on tothom es mou al mateix ritme, tampoc d'una unió superficial que musica un compàs de mínims sense lloc per a la fricció, no és un bloc homogeni que manté una cadència uniforme. Dins una composició s'hi donen l'orquestració col·lectiva; sintonies comunes; notes dissonants; silencis còmplices; escolta activa; polifonies articulades... Tot un exercici d'acords i arranjaments que s'esdevenen en una melodia coral.

Ens impregnam de la imatge d'una constel·lació fractal. Una simbiosi d'estratègies i objectius compartits a diferents escales, des de les reivindicacions concretes fins a les transformacions estructurals, on els petits components prefiguren la forma dels de major magnitud i viceversa. Com els patrons estètics que articulen una fulla, la composició repeteix models interconnectats on cada part és imprescindible per a concebre el tot i on el tot reprodueix la forma de les parts. Una energia expansiva d'idees, tècniques, afectes que des de la seva autonomia mantenen la subjecció grupal. Tot un arranjament que a priori no es troba vinculat, però per la força de la imaginació i el desig coincideixen a habitar, confrontar, esmolar.

No la unitat de l'U, sinó una unitat més estranya que només es reclama del múltiple. –G. Deleuze