Esmolar

Els animals s'esmolen les urpes per a mantenir-les en bon estat i ajudar-los a caçar, grimpar i defensar-se. A més, en fer-ho, marquen el seu territori i estiren els seus músculs. Igualment, un ganivet mal esmolat ens fa perdre el temps, la precisió de tall i ens obliga a haver d'aplicar més força i pressió sobre el que tallem amb el risc de prendre mal. En aquests sentits ens prenem la necessitat d'esmolar les nostres pràctiques i idees de lluita.

Esmolar consisteix en un exercici d'afinar i fer ressonar el nostre pensar-accionar amb mires d'amplificar-lo i tornar-lo més incisiu i acurat alhora. Incidir on fa mal i reduir el risc de fer-mos mal mentre incidim. Ajuntar el seny i la rauxa, l'amor per la vida i la ràbia contra qui l'arrasa. Fer de la nostra teoria-praxis una arma que difumini les fronteres entre l'ofensiva i la protecció.

Esmolar és esporgar els nostres relats i gestos dels rastres de la cosmovisió naturalista dominant (individualisme, supremacisme, antropocentrisme, alienació, consumisme...). Descalçar-nos de les bases epistèmiques del Sistema ecocida. Afanyar-se a canviar els sentits comuns cap a l'elaboració d'un bon sentit, una consciència autònoma i crítica amb les condicions materials i simbòliques imposades. Abonar l'encimentat de narratives oficials amb llavors de pensament crític.

Esmolant, obrim un procés de crítica-autocrítica que travessa les nostres investigacions, assajos, poesies, manifestos... Trencam l'encanteri del pensament únic, no per desplaçar-nos a una altra polaritat sinó per disputar el terreny dels possibles a la megamàquina capitalista. Com diu una companya: "Abans de transformar la realitat caldrà fer-la transformable."

Esmolem ben bé les eines.