Habitar

Habitar no es redueix a ocupar un espai físic: suposa cuidar un entorn, comprendre’l, transformar-lo, dotar-lo de sentit, fer-se’n part. Habitar el territori és el contrari a gestionar el territori. Habitar és un gest de vinculació, una forma de ser i estar en un lloc que prioritza la salut col·lectiva entre les habitants i l’hàbitat. És pertànyer als llocs sense posseir-los, allocar-se, "tant en el sentit de lloc –això és de tocar a terra– com en el sentit de lloca –això és de covar la terra."

Habitar és més que residir. És fer d’aquesta residència una resistència, com un niu d’ocells en un pal telefònic, contraposar-se al no-lloc dels aeroports, els centres comercials i les pantalles mòbils amb un lloc d’afirmació de la vida. Establir un viaducte entre les experiències individuals, les dinàmiques comunitàries i les aspiracions de cura i subversió social. Habitar és viure lluitant i lluitar vivint.

Habitar és radicar els cossos en una política de les entranyes i no dels cervells. Una política bolcada en les formes de vida abans que en qualsevol reivindicació d’abstraccions jurídiques o econòmiques. Situar al centre les necessitats materials i afectives per damunt dels preceptes morals. Fer un crit al món per posar nom i cos a la necessitat silenciada, al vincle descuidat i posar el focus en el present a viure, el futur a construir. Crear entorns sociomaterials favorables per a fomentar l’autonomia, la rebel·lió i l’estranya joia que comporta fer la punyeta als poderosos mentre estenem una cultura del bon tracte.

Habitar és més que una acampada, una ocupació, un festival o una trobada. Es tracta d’excedir l’acte i convertir-lo en un esdeveniment, passar del consum a l'experiència. Crear llocs en secessió i oposició al control administratiu i mercantil del territori. Zones temporal-espaialment alliberades on les diferents subjectivitats procuren una presència íntegra des de la qual organitzar la presa de terra, la presa de responsabilitat de cada un dels detalls de la seua existència.

"Perquè entre el cos que som i el lloc on som hi ha continuïtat. I més que no pensar a trobar un bon lloc, el que més aviat ens cal és contribuir que ho sigui".
Versos d'un poeta còmplice