CONFRONTAR

No n'hi haurà prou amb bastir el present d'alternatives habitables, no n'hi haurà prou amb fer créixer la vida als marges del col·lapse. Paral·lelament, caldrà esbucar les estructures del desastre, els dispositius de dominació que ens encarnen i envolten. Un moviment bidireccional, cap a dins i cap a fora, que desarmi la cuirassa de tiranies d'aquest Sistema que atempta contra la vida, que ens porta cap a un camí sense sortida.



Confrontam des de la convicció que ja estem inserides dins la violència. La violència d'un Sistema que s'apuntala en la por, el xantatge i la mort per a mantenir-se. Confrontam per a sortejar l'aïllament, el silenci i la paràlisi a la qual ens aboquen. Sent conscients dels perills de la marginació, la recuperació i la repressió, enfront d'aquest sobreviure com pugues escollim el desafiament d'existir plenament. Existir des de l'esperança d'un raig de sol que fa possible el demà esperat.

Confrontar és fer front a quelcom, però no sols. Més enllà de la condició defensiva de la resistència, confrontar també és establir una posició, desfermar les capacitats d'ofensiva, desprendre's del rol de víctima. Confrontar empeny a desbordar la causa mateixa que produeix la confrontació.



La confrontació s'inspira en moltes formes: l'atac de les orques fartes dels iots, l'alçament de les germanies i remences contra el poder senyorial, el bloqueig produït per la tela de les aranyes, la reapropiació dels comuns per la pagesia i pobles colonitzats, l'autodefensa de les punxes de l'eriçó, les vagues obreres contra l'imperi de la producció, el desmantellament causat per l'erosió de l'aigua...



Conjugar eines que imbriquin la permanència de seguir vives amb la intenció d'un bon viure. La intenció d'un bon viure que és la nostra legitimitat. En resposta a aquest Sistema que ens nega la vida present i futura, ja no podem més.

Ara és l'hora de fer-nos dignes, és l'hora de confrontar.